La digitalització consisteix en transformar una informació al llenguatge en que l’ordinador el pugui entendre, per ser més exactes, convertir la informació en seqüències numèriques que poden ser assimilades per un ordinador. Traduir informació com sons, imatges i textos. El llenguatge que fa servir l’ordinador és el codi binari, només accepta dos valors el ‘’0’’ i el ‘’1’’ i aquests representen arxius. A quests arxius que els podem utilitzar amb els ordinadors i d’aquesta manera la informació es transmet a través de xarxes de comunicació, la qualitat no es perd i es pot emmagatzemar en poc espai. Com tots aquests arxius són seqüències numèriques es poden manipular de una forma fàcil, així dons podríem canviar el nombre de píxels i passar de una foto en color a blanc i negre.
Les característiques de les imatges digitals
Podríem diferenciar dos tipus d’imatge, el mapa de bits que és el que la imatge es composa en un àrea rectangular a partir d’una matriu de punts anomenats píxels. I l’altre són les imatges vectorials, composades per vectors creats a partir de parelles de punts.
Per retocar les imatges podem fer servir programes més senzills com el “Paint”, una mica més complexos com el “Gimp” o un de molt més professional i sofisticat com el “Photoshop” d’Adobe.
Les característiques més importants d’aquestes imatges són:
La grandària: és la quantitat de píxels que té la imatge, es mesura amb la quantitat de píxels hortizontals multipilacats per el que té vertical.
El pes: que és el que ocupa la imatge en memòria i es expressat en Bytes i els seus múltiples.
La profunditat de color: és el màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge. El més comú es el RGB que és la combinació dels colors primaris.
La resolució: que és la relació entre el nombre de píxels i l’espai físic que ocupa.
Aquestes imatges que acabarem emmagatzemant hem de tenir present que hi ha diferents formats d’arxiu( jpg, gif, png, bmp, tiff...)
Aquest tema, a nivell personal he après com els ordinadors encripten la informació diferents maneres i així existeixen molts formats d’informació i cada programa interpreta i desencripta uns tipus d’informació depenent de la seva finalitat. També he conegut realment la informació que hi ha amagada dintre de tants xips, microxips i elements propis del hardware del aparell ja que el que conté és molt simple, combinacions del codi binari que pesen poc i són fàcils d’emmagatzemar.
No comments:
Post a Comment