Una utilitat que ens ofereixen els ordinadors és la interactivitat, fer que els conceptes siguin en llocs diferents i si pugui arribar automàticament des de punts de connexió . Vannevar Bush va idear un projecte amb un model d’operació comparable a la ment humana, per assossiació d’idees va voler posar-ho en pràctica però va fer fallida degut a la manca de tecnologia de l’època.
Van passar els anys i la tecnologia també anava evolucionant i els ordinadors ja podien contenir apart de lletres i números, imatges i sons. Ted Nelson va idear un projecte anomenat Xanadú, una xarxa molt similar a Internet però 30 anys abans que tampoc va arribar a fer-se realitat però almenys va donar lloc a diverses innovacions i van aparèixer nous conceptes com el d’hipertext, per designar el nou model de la informació relacionada per enllaços i el d’hipermèdia que va incluir-hi sons, imatges i animacions. Ara només faltava una tecnologia avançada que pogués suportar aquests conceptes.
Aleshores Douglas Engelbart i un equip d’investigadors van fer varis invents revolucionaris. Un d’ells el famós ratolí que permetia una connexió interactiva amb l’ordinador.
Als anys 90 trobem l’aparició dels primers CD-Rom que permetien emmagatzemar una quantitat raonable d’elements. Un dels primers CD-Rom interactiu amb finalitat educativa va ser del pintor català Joan Miró que a diferència d’un llibre, permetia interactuar i accedir a diferents elements d’una forma automàtica i senzilla. Els videojocs amb suport CD-Rom també van ser molt revolucionaris i amb finalitats comercials que anaven directament relacionats amb el concepte interactiu.
Avui en dia vivim connectats a la xarxa d’internat on la interacció és màxima i on podem arribar a intercanviar tota mena d’elements però cal tenir en compte que la clau d’un interactiu és la interfície, el conjunt de grafismes i d’opcions que fan possible el diàleg entre la persona i l’ordinador d’una forma senzilla. Obtenir-ne una interfície de qualitat a vegades és molt difícil.
No comments:
Post a Comment